Biblioteca Joan Josep Cardona - Canvis recents [ca]

Jaume Ortolá Font

Jortola — Sun, 06 Sep 2026 18:57:11 GMT

Jortola ha mogut Jaume Ortolá Font a Jaume Ortolà Font

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:Jaume Ortolá Font}}
(Benissa 1973). Músic i traductor. És a més enginyer superior en telecomunicacions. Amb la traducció al català de l'obra ''Faust'', de Goethe, va meréixer el VI Premi «Vidal Alcover» de la ciutat de Tarragona. En música té la carrera superior de piano, activitat en la qual ha participat com a solista o amb acompanyament d'orquestra estrenant obres compostes per diversos autors, com les del benisser Javier Santacreu. És propietari de l'editorial Riurau Editors amb seu a Barcelona.

{{DEFAULTSORT:Ortolá Font, Jaume}}
[[Category:Diccionari benisser]]

Ricard Benavent Feliu

Jortola — Mon, 17 Aug 2026 18:02:39 GMT

Ortografia

← Versió més antiga		Revisió del 18:02, 17 ago 2026
Línia 1:		Línia 1:
	{{DISPLAYTITLE:Ricard Benavent Feliu}}		{{DISPLAYTITLE:Ricard Benavent Feliu}}
	(València 1848-1929). Musicòleg. Estudià el piano amb Justo Fuster, ~~sent~~ un deixeble avantatjat que a setze anys era presentat al públic com a pianista precoç. Fill de família benestant viatjà per Europa i prosseguí estudis a Alemanya d'on adquirí una notable formació que derivaria al camp de la investigació i la divulgació de la música. Fruit dels seus viatges és la publicació en l'any 1899 de l'obra ''Un paseo por Europa''. Col·laborà com a crític musical en diversos diaris de València així com en revistes especialitzades de la resta de l'Estat espanyol mantenint correspondència i amistat amb els músics més significats del moment com Bretón, Albéniz, Òscar Esplà i Salvador Giner i entre els estrangers amb Saint-Säens. Entre les obres de divulgació biogràfica-musical cal destacar estudis crítics com ''La obra de Wagner ''i ''Aida'', obres editades a Gandia a cura de l'impressor Luis Català Serra en l'any 1905. En premi a la seua activitat el govern espanyol presidit per Sagasta li va concedir una condecoració tenint entre altres distincions les del Conservatori de Música de València que li atorgà el títol de Professor Numerari i el d'acadèmic per l{{'}}''Academia General de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Granada''. La producció com a compositor és molt ampla i poc coneguda destacant diverses obres com ara ''Sombras y luz'', ''Romanza'' i ''Romanza sin palabras''. Per a Benissa va compondre una ''Misa en honor de la Purísima Xiqueta'' per a veus mixtes i gran orquestra. Era fill de Joan Benavent Pastor, alcalde de Benissa i de la benissera Rita Feliu Conca. A Benissa i Teulada posseïa diverses propietats i en aquest darrer poble va propiciar el creixement del nucli urbà ofrenant terrenys propis per a l'apertura de nous carrers. Bona part de la seua infància, així com la seua ancianitat, transcorregué a Benissa habitant la casa pairal dels Feliu del carrer dels Desemparats. Per la seua llavor altruista el poble de Teulada va posar el seu nom a un camp d'esports i Benissa li dedicà un carrer en la dècada dels anys setanta del segle XX. Morí després de passar per la prova de sofrir en la seua vellesa la ~~perduda~~ del sentit de la vista i de l'oïda.		(València 1848-1929). Musicòleg. Estudià el piano amb Justo Fuster, i fou un deixeble avantatjat que a setze anys era presentat al públic com a pianista precoç. Fill de família benestant, viatjà per Europa i prosseguí estudis a Alemanya, on adquirí una notable formació que derivaria al camp de la investigació i la divulgació de la música. Fruit dels seus viatges és la publicació en l'any 1899 de l'obra ''Un paseo por Europa''. Col·laborà com a crític musical en diversos diaris de València així com en revistes especialitzades de la resta de l'Estat espanyol mantenint correspondència i amistat amb els músics més significats del moment com Bretón, Albéniz, Òscar Esplà i Salvador Giner i entre els estrangers amb Saint-Säens. Entre les obres de divulgació biogràfica musical, cal destacar estudis crítics com ''La obra de Wagner ''i ''Aida'', obres editades a Gandia a cura de l'impressor Luis Català Serra en l'any 1905. En premi a la seua activitat, el govern espanyol presidit per Sagasta li va concedir una condecoració tenint entre altres distincions les del Conservatori de Música de València que li atorgà el títol de Professor Numerari i el d'acadèmic per l{{'}}''Academia General de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Granada''. La producció com a compositor és molt ampla i poc coneguda destacant diverses obres com ara ''Sombras y luz'', ''Romanza'' i ''Romanza sin palabras''. Per a Benissa va compondre una ''Misa en honor de la Purísima Xiqueta'' per a veus mixtes i gran orquestra. Era fill de Joan Benavent Pastor, alcalde de Benissa i de la benissera Rita Feliu Conca. A Benissa i Teulada posseïa diverses propietats i en aquest darrer poble va propiciar el creixement del nucli urbà ofrenant terrenys propis per a l'apertura de nous carrers. Bona part de la seua infància, així com la seua ancianitat, transcorregué a Benissa habitant la casa pairal dels Feliu del carrer dels Desemparats. Per la seua llavor altruista el poble de Teulada va posar el seu nom a un camp d'esports i Benissa li dedicà un carrer en la dècada dels anys setanta del segle XX. Morí després de passar per la prova de sofrir en la seua vellesa la pèrdua del sentit de la vista i de l'oïda.

	{{Bibliografia\|''Diccionario de la Musica Valenciana''. Iberautor. Promociones Culturales. Madrid 2006.}}		{{Bibliografia\|''Diccionario de la Musica Valenciana''. Iberautor. Promociones Culturales. Madrid 2006.}}

La Torreta de Canor

Jortola — Mon, 17 Aug 2026 17:59:02 GMT

Redacció, enllaços

← Versió més antiga		Revisió del 17:59, 17 ago 2026
Línia 1:		Línia 1:
	{{DISPLAYTITLE:La Torreta de Canor}}		{{DISPLAYTITLE:La Torreta de Canor}}
	Torre de defensa, actualment molt desfigurada del seu estat primitiu, que s'aixeca a poca distància del camí vell de Benissa a València, a la partida rural de Canor. És desconeguda l'època de la seua construcció ~~sent la~~ primera notícia de la seua existència un document de l'Arxiu Parroquial de Benissa corresponent a l'any 1598 en el qual es detallen les declaracions de veïns deutors de censals~~, on un~~ d'ells, Pere Crespo, manifesta que el seu censal està posat sobre una finca situada en la Torreta. Fra Manuel Fabregat, en el seu llibre ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta'', la descriu tal com la va veure en el seu temps~~, afirmant~~ que la construcció està desvirtuada per haver~~-la~~ adaptada a casa rural i no descarta que fóra contemporània del fort de Bèrnia i la torre de Moraira. Com a casa i torre ~~està~~ descrita en l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero en l'any 1791, que afirma que els veïns donen fe de l'existència en temps antics de la torre i d'un poblat de moriscs en aquell lloc. El mateix Fabregat constata que fou motiu d'inspiració per al musicòleg i escriptor benisser Ricard Benavent que la va descriure en alguns poemes que donà a la publicació. El lloc on s'ubica forma part del patrimoni sentimental dels benissers que aprecien aquella misteriosa construcció, objecte sempre d'inspirats versos i composicions literàries. En temps posteriors a la guerra de 1936 els voltants de la torre foren testimoni d'aplecs festius a l'estil de les celebrades a diferents partides.		Torre de defensa, actualment molt desfigurada del seu estat primitiu, que s'aixeca a poca distància del camí vell de Benissa a València, a la partida rural de Canor. És desconeguda l'època de la seua construcció. La primera notícia de la seua existència és un document de l'Arxiu Parroquial de Benissa corresponent a l'any 1598, en el qual es detallen les declaracions de veïns deutors de censals. Un d'ells, Pere Crespo, manifesta que el seu censal està posat sobre una finca situada en la Torreta. Fra [[Manuel Fabregat Morales\|Manuel Fabregat]], en el seu llibre ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta'', la descriu tal com la va veure en el seu temps. Afirma que la construcció està desvirtuada per haver estat adaptada a casa rural i no descarta que fóra contemporània del fort de Bèrnia i la torre de Moraira. Com a casa i torre, és descrita en l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero en l'any 1791, que afirma que els veïns donen fe de l'existència en temps antics de la torre i d'un poblat de moriscs en aquell lloc. El mateix Fabregat constata que fou motiu d'inspiració per al musicòleg i escriptor benisser [[Ricard Benavent Feliu\|Ricard Benavent]] que la va descriure en alguns poemes que donà a la publicació. El lloc on s'ubica forma part del patrimoni sentimental dels benissers que aprecien aquella misteriosa construcció, objecte sempre d'inspirats versos i composicions literàries. En temps posteriors a la guerra de 1936 els voltants de la torre foren testimoni d'aplecs festius a l'estil de les celebrades a diferents partides.

	{{DEFAULTSORT:Torreta de Canor, La}}		{{DEFAULTSORT:Torreta de Canor, La}}
	[[Category:Diccionari benisser]]		[[Category:Diccionari benisser]]