Mostra la font per a Agricultura

{{DISPLAYTITLE:Agricultura}}
El conreu tradicional de les terres del terme de Benissa, davant l'absència de cabals d'aigua per a rec, s'ha vinculat a les collites pròpies de conreus de secà. Són testimonials les plantacions de cítrics i hortalisses, les quals es localitzen a la vora de barrancs, on utilitzen sínies per a extraure l'aigua del nivell freàtic. Els drets de peatge cobrats pel taulatger'' ''de Benissa Joan Torres en l'any 1606, donen constància que progressava un cultiu del qual es podien exportar excedents. Ens referim a l'ametla partida i convertida en ametló. Comerciants com els francesos Joan Canadoli, Jaume Nizola, Pere Pelé o el genovés Berlandino Roso adquireixen dels productors de Benissa el fruit de l'ametla. Tot i això, en general, l'agricultura era la pròpia que es podia fer per a garantir el subministrament dels productes de primera necessitat. El blat, imprescindible, no sempre estava garantit per les collites del terme, com es pot ratificar en la necessitat d'acudir a censal en l'any 1590 per a comprar blat d'Aragó per a abastir a la població. Altres notícies, dins dels segles XVIII i XIX corroboren la precisió que l'almodí dispose sempre d'existències subhastant mitjançant crida pública als interessats en la seua explotació. El vi era una espècie apreciada. Testimonis com l'inventari fet dels béns de Joan de Cornet, senyor del lloc de Senija en l'any 1515 mostren alguns tonells amb «vi roig i vi blanc». La figuera, cultiu relegat actualment, gaudia d'una gran estima. El document de la segregació del terme de Senija del de Benissa, en l'any 1430, senyala una fita «al cap del figuereral de Domingo Esquerdo e a un marge gran que aquell te». No és fins a la relació de Josep Antoni Cavanilles, publicada en l'any 1797, quan podrem tindre una idea de les produccions agrícoles de Benissa. Afirma que del terme es poden traure 1400 cafissos de blat a l'any, a més de civada i altres grans, entre els quals destaca també la dacsa, llegums a més 1800 arroves d'oli, garrofes, vi, pansa i figues que són els indicadors del que es produïa en aquell moment. La ''tazmia'', declarada pels delmes de la parròquia en l'any 1822, tornen a confirmar eixa situació afegint els llegums secs com les llenties, guixes, pésols, faves i cigrons. A partir de la segona meitat del segle XIX el camp de Benissa sofreix una gran transformació. És el moment on es reduiran a conreu molts tossals per a reconvertir els terrenys de pastura i erms en terres aptes per a plantar la vinya de moscatell. El paisatge, evidentment, sofrirà una gran transformació. La prosperitat del cultiu intensiu del moscatell transformat en pansa per al mercat anglés, proporciona altres efectes com ara l'augment de la població, la proliferació de les cases de camp i el creixement urbà de la vila. Una estadística de l'ajuntament de Benissa, corresponent a l'any 1909, afirmava que la producció total de pansa era d'1.600.000 quilos, extraient-se del raïm per a vi 480.000 litres, mentre que de l'oli s'obtenien 60.000 litres. La regressió de la pansa comença a detectar-se a primers del segle XX, primer per la plaga de la fil·loxera, que si no castigà en excés els conreus, sí que obligà a renovar les plantacions amb peu americà. A partir de la dècada dels anys vint d'eixe segle, el raïm és destinat en la seua majoria al consum en fresc. L'èxit d'eixa modalitat ens la portava la necessitat que tenia el mercat de les grans places del nord d'Espanya d'oferir a l'estiu una fruita barata. Un resum de l'Estación Enológica de Requena donava per a l'any 1944 una producció de raïm en fresc de 6.480 quintars, estimant-se 9.720 per a pansa i 8.100 per a vi. Pot ser que les dècades que van de 1940 a 1960 siguen les que marquen la màxima esplendor del cultiu en fresc del que en l'any 1960 el padró agrícola de la ''Hermandad de Labradores y Ganaderos'' informava que al cultiu de raïm es destinaven 2.378 hectàrees enfront de les 419 destinades a l'ametler. Al cultiu de moscatell s'aplegà a fruir d'un alt grau d'especialització assajant noves varietats i adoptant adobs i control de plagues molt moderns. Per contra la maquinària agrícola era molt escassa en eixe temps fent-se totes les llavors pel sistema tradicional emprant la força de cavalleries. Enfront de la crisi del moscatell ocorreguda entre la meitat de la dècada dels anys que van de 1965 a 1975 es propulsaren iniciatives com la formació de cooperatives entre els productors i altre tipus d'associació entre els comerciants, alhora que la maquinària començava a imposar-se. Les dificultats pròpies d'una excessiva parcel·lació, terreny complicat i baixos preus del mercat han anat reduint l'agricultura a un paper poc rellevant entre el total del sector econòmic del municipi. Actualment subsisteix en petites explotacions familiars conreades com a entreteniment de cap de setmana amb la finalitat d'obtenir productes ecològics per a consum propi.

{{DEFAULTSORT:Agricultura}}
[[Category:Diccionari benisser]]