Mostra la font per a Banda de música

{{DISPLAYTITLE:banda de música}}
Amb el nom de la Banda es coneix a Benissa a totes les formacions musicals, que amb independència de pertànyer, o no, a una determinada societat, s'han dedicat a l'exercici propi i característic d'aquestes agrupacions formada per instruments musicals de vent de fusta o metall i el complement d'una secció de percussió. La corresponent a Benissa, com la seua immensa majoria, té els seus orígens en el reduït cos instrumental que acompanyava les [[milícies urbanes]] del segle XIX, que en el cas de Benissa cal situar-ho a mitjans d'eixa centúria. Documentalment està provat que en les Festes del Centenari de la Puríssima, en l'any 1884, una banda amenitza els actes, cosa que fa també notar la baronessa de Bugete en article que publica a ''El Mercantil Valenciano'' en l'any 1877. Es té notícia que Benissa posseïa una banda en l'any 1878 i que va actuar en els actes de la inauguració de les conduccions de l'aigua potable del Pou Roig a la vila de Calp. El primer director conegut és Josep Ripoll Crespo, encarregat per l'Ajuntament de dirigir als músics en l'any 1888. La funció d'eixos directors era variada per tal com el seu treball consistia a ensenyar solfeig, ensinistrar als músics en noves composicions i ajustar contractes. La tradició parla de l'existència a darrers del segle XIX de dues músiques o bandes que, igual que en altres llocs estan molt vinculades als partits polítics del moment. Les friccions eren inevitables i motiu de freqüents aldarulls en actuacions públiques. D'això dóna compte ''El Centinela'' en l'any 1902 que denuncia el conflicte originat per les dues bandes, a les que situa en afinitats polítiques oposades (conservadors i lliberals), tenint com a detonant la prohibició d'actuar amenitzant les funcions dels circs a la Fira de Sant Antoni. Al marge dels antagonismes polítics s'incloïen els propis de la convivència artística dels músics. Tant Josep Ripoll, com el mestre Diego Crespo han de recórrer amb freqüència al jutjat de Benissa a reclamar quantitats o la devolució d'instruments de la seua propietat. L'intent de fer una banda amb més possibilitats artístiques es situa en l'any 1890. El dia de Nadal es reuneix a l'atri del convent un grup de vint-i-sis músics disposats a unir esforços aconseguint fundar la primera societat redactant a l'efecte un reglament i distribuint les funciones separant des d'aquest instant les pròpies que són del director i les que corresponen a l'ajustador. Especifica el conveni que nomenen com a director a Diego Crespo Ginestar i com a sotsdirector a Francesc Maurí quedant com ajustador el músic que tinga capacitat suficient per al càrrec. Pel que sembla existí avinença política si jutgem la presència en el conveni d'exalcaldes i regidors afins a conservadors o als lliberals. Diego Crespo preparà als músics per a la seua primera presència en un certamen, cosa que va ocórrer en l'any 1904, on la banda dirigida ara per Eduard Bordes, en haver mort en 1903 Diego Crespo, va obtenir el tercer premi en competència amb les formacions de Pego, Dénia, Oliva i Alqueria de la Comtessa. La banda benissera interpretà com obra de lliure elecció ''El Campamento'' sent l'obligada ''Les alegres comares de Windsor'' de Nicolai. La decisió del jurat fou polèmica i Benissa no acceptà el premi que li atorgaren. La direcció continuà en mans d'Eduard Bordes fins a 1925 que la deixa en ser nomenat alcalde succeint-li en 1927 Baptista Ivars Ivars. A primers de la dècada dels anys trenta la banda queda integrada en la [[Societat Lírica i Musical de Benissa]], entitat de nova creació, que contracta al mestre Manuel Tomàs Saldanya, músic professional i natural de València. La presència del nou director reviu antics moments d'esplendor incrementant el nombre de components i permetent la creació d'un grup de sarsuela on col·laborà Rosa Colomer, la muller del mestre, coreògrafa professional. En l'any 1941 es dissol la Societat Lírica i Musical que passa a ser tutelada per l'Ajuntament, continuant al capdavant dels músics Manuel Tomàs, qui per malaltia renuncia en l'any 1947. Al mestre Tomàs li va succeir per uns mesos Miquel Oltra que serà substituït per Lluís Fornés, participant amb aquest darrer al certamen de pasdobles de Pego en l'any 1950 presentant l'obra ''Suspiros de España''. En octubre de 1950 el benisser Josep Bertomeu substituïa en la direcció al mestre Fornés i l'any següent, per un conveni firmat entre l'Ajuntament i la Societat Cultural, el local d'assaig i escola situat als baixos de l'Hospital, passaria a unes dependències de l'edifici de la Societat amb un intent de retornar aquesta als principis associatius, iniciativa que no va quallar. La direcció del mestre Bertomeu es mostra molt solvent en ser persona jove i amb els estudis recent acabats, aspectes que afavoriren la celebració de cicles de concerts com els de la Fira i les Revetles de Sant Pere a l'estiu i la presència en tot tipus d'esdeveniments musicals celebrats a la comarca. En 1962, amb dèficit pressupostari municipal, instrumental envellit i falta de suport la banda es dissol fins a l'any 1965 on sota la regidoria de cultura de Francesc Ginestar, es renovarà per complet l'instrumental alhora que es dóna estabilitat laboral al director. La nova etapa de Josep Bertomeu propicia l'assistència als certàmens provincials d'Alacant en l'any 1972, amb l'obra ''Bohemios'' i al d'Altea en 1975 aconseguint notables puntuacions. L'etapa de Josep Bertomeu finalitza en octubre de 1977 amb el traspàs de la batuta a Leopold Vidal Estrems, músic format en la banda de la Unió Musical de Llíria. La breu estada d'aquest músic, famós trompeta en l'àmbit internacional, fou molt positiva en ordre tècnic aportant els avanços en què estaven immerses la gran majoria de les bandes valencianes. Amb ell la banda fa presència al Certamen de pasdobles de Calp en l'any 1978 quedant en segon lloc i darrere de la banda de La Vila Joiosa, acudint també eixe mateix any al Certamen d'Altea, amb l'obra de lliure elecció ''West side Story'', i l'obligada ''Una noche en Granada''. Junt amb la banda de Benissa actuaren la d’Arte Musical de Rafal, Unió Musical Contestana, Unió Musical d'Almoradí i Ateneu Musical de la Vila Joiosa. L'alta qualificació d'aquelles formacions impedí la classificació de la banda benissera. Finalitzada l'estada del mestre Vidal el succeí el mestre Cipriano Esteban Arcon, músic natural de Villar del Arzobispo i format amb Josep Maria Cervera al conservatori de València. El mestre Esteban gaudia d'una llarga experiència dirigint bandes de prestigi fent-se notar el seu treball a la de Benissa on va oferir uns programes de concert de molta qualitat. A l'any d'estar al front el mestre Esteban va ser contractat per a dirigir la banda municipal de Villena, no abans d'haver-la deixada preparada perquè el seu successor Ernest Perales Gascó la portara amb èxit al Certamen Provincial d'Alacant, trobada que es va fer al teatre principal d'Alacant en l'any 1979 després de passar la fase comarcal a Altea amb les bandes de Banyeres, El Campello, Sant Joan d'Alacant i la de Saix. La final d'Alacant arreplegava a les bandes d'Agost, El Campello, Monòver, Oriola i Saix, classificades al seu sector. Benissa aconseguia el tercer premi després de les d'Agost i Saix. Al mestre Perales el substituïa al cap de dos anys d'estar al davant de la formació el mestre Ernest Artal Cerveto, en l'any 1980. El mestre Artal, acabat d'eixir del conservatori, experimentà amb la banda els nous conceptes de direcció. Els programes de concert mostraren el progrés permetent acudir novament a certàmens com el III Regional d'Altea (1981) aconseguint amb l'obra ''Boris Goudonov'' el segon premi després del primer atorgat a la banda de Iàtova, i el tercer a la Nova de Xàtiva. La peça obligada era ''Viva Navarra'' de Larregla. També en l'any 1981 es participà en el certamen de les festes de Benidorm, juntament amb les bandes de Monòver, Novelda i la Unió Musical Contestana. L'obra obligada era ''El tambor de granaderos'', i
de lliure elecció es presentà el tercer temps de ''Simfonia del Nou Món'' d'Anton Dvorák. No s'obtingué cap classificació. En l'any 1982 s'acudia de nou al Certamen d'Altea, en la seua XI edició, acompanyat a les bandes d'Almoradí, la Santa Cecília de Borriana, la Santa Cecília d'Énguera, la Primitiva de Paiporta i l'Artística de Saix. Era l'obra obligada la ''Marxa burlesca'' de Palau i en lliure elecció Benissa oferia el ''Carnaval romà'' de Berlioz. Amb el mestre Artal es concorria a l'IX Certamen Nacional de Campo de Criptana. Acompanyaren a la banda benissera la Societat Musical d'Almansa, l'Agrupació Musical Juvenil Virgen de la Cabeza de Churriana de la Vega (Granada) i la Societat Musical Castellonense de Vilanova de Castelló. Obtenia Benissa el tercer premi, classificant-se després de Vilanova de Castelló i Almansa. Poc temps després del certamen el mestre Artal s'acomiadava i es donava pas a un període d'inestabilitat en la direcció i de crisi en la banda. En menys de sis mesos passaren per la direcció els mestres Bernabé Sanchis, Josep Lucas Sanahuja i Jesús Martí Correa. A tots ells els succeí Joan Josep Silvestre Soler en el mateix any 1984 que procedirà a recompondre la situació i superar la crisi aconseguint participar en el III Festival de música festera d'Altea, i a altres encontres en la mateixa Altea a Benissa i a Heindesheim (Alemanya). La llavor de recuperació feta pel mestre Silvestre fou molt bona i una vegada obtinguda l'estabilitat va demanar ser substituït, lliurant-li personalment el relleu al músic de la banda Xavier Santacreu Cabrera en el concert de les festes patronals de l'any 1986. Santacreu era un músic avantatjat que en aquell temps seguia els seus estudis de la mà de Javier Darias al conservatori d'Alcoi Sota la direcció de Santacreu que demanà ser rellevat a darrers de 2006, la banda assolí un dels seus moments més feliços en aconseguir estabilitat en la direcció i progressar en tots els aspectes. La preparació professional del director, unida al progrés tècnic dels nous músics, permeté resoldre amb solvència els compromisos de concerts plens de dificultat, situant a la formació benissera entre les més acreditades de la seua zona d'influència. En 1999, dins del programa d'encontres amb el Palau de la Música, a València, s'intervenia i es gravava un disc. El període del mestre Santacreu coincidí amb l'homenatge i dedicació d'un carrer a l'antic director Josep Bertomeu i l'apertura del nou centre d'ensenyament musical a l'antic seminari franciscà. A primers de l'any 2007 el mestre Santacreu, després de vint anys al davant de la formació, demanà ser rellevat de les seues funcions. El succeí per un espai de sis mesos Rafael Bardissa per a donar pas a Josep Cano Gracia, músic format en la Unió Musical de Benidorm que accedia a dirigir la banda benissera després del seu pas per la formació «Illa de Benidorm». El mestre Cano acabava la seua etapa en Benissa en l'any 2017 sent substituït per Miguel Angel Grau Martínez, natural de Xàtiva. En l'any 2015 la banda complia el seu cent vint-i-cinc aniversari, ocasió en què es feren un seguit d'actes commemoratius i l'edició d'un llibre recopilatori de la seua història. 

{{DEFAULTSORT:banda de música}}
[[Category:Diccionari benisser]]