Mostra la font per a Barranc del Quisi

{{DISPLAYTITLE:barranc del Quisi}}
Aquest accident hidrogràfic és el més important del terme de Benissa. Té una longitud de 6, 5 quilòmetres i en alguns moments el seu llit supera els 30 metros d'amplitud. Durant tot l'any manté un precari cabal d'aigües que li aporten tant les fonts naturals pròpies i dels afluents com les sobreres de la depuradora artificial construïda per l'ajuntament de Benissa. Naix a la font de Sant Pere, a la partida del Pou d'Avall, travessa les partides de Santa Anna, Quisi, Llenes i Beniasner on entra al terme de Calp i desemboca allí al Pla de l'Algoletxa totalment sec per efecte dels engolidors i sénies que s'aixequen a les seues ribes. A la partida de Santa Anna se li uneixen els afluents dels barrancs de Paratella i alguns menors com el del Pou de la Perera i el de Beniasner per l'esquerre, mentre que per la dreta s'engreixa amb els d'Orxelles que ve reforçat amb el de Sant Antoni o Núsols, el de la Venta del Civil o Fantaixat i el de les Mallaes i a punt de vessar aigües al mar per Calp té l'extraordinària aportació del barranc del Conquet, dit també de Ferrandet. Les aigües naturals li provenen de les escorrenties de les fonts del Pou d'Avall, Santa Anna, Paratella, Orxelles i Núsols tenint dins del seu llit una gran fontanella coneguda per la font del Tamarit que tan sols flueix en temps de prolongats temporals de pluja. El seu cabal s'aprofita per a conrear petites hortes a les ribes més baixes utilitzant un sistema de sínies que li retrauen les aigües subterrànies existint també llavadors per les robes i abeuradors per al ramat, utilitzats en temps no molt antics i que es troben ubicats al seu inici (Pou d'Avall), a Santa Anna, així com als seus afluents de Núsols i Orxelles. En temps les aigües del barranc serviren per a moure les moles del molí de moldre gra situat al terme mitjà i conegut pel Molí del Quisi, fàbrica del segle XVII, que va funcionar fins a 1940. En ser el principal receptor de les aigües de font i les de pluja del terme, tant pel seu llit natural, com l'afegit per barrancs subsidiaris sol acollir un important cabal en episodis de forts aiguats produïts per tempestes o temporals prolongats. Per eixa circumstància sol causar situacions problemàtiques al darrer tram, i ja dins del terme de Calp, com les produïdes el 12 d'octubre de l'any 2007, quan el mateix barranc, complementat pel seu afluent del Conquet, negaren el nucli urbà de la part baixa de Calp, alhora que va fer pujar el llit de les aigües de les Salines que estigueren un metre per damunt del seu nivell, ocasionant greus desperfectes. La vegetació és rica i abundant en espècies pròpies dels cursos d'aigua proliferant el canyar, el baladre, l'esbarzer, la boga, la tija el jonc i entre les espècies arbòries el xop i el pi, havent desaparegut pràcticament l'om, abans abundant i hui en regressió afectat per la malaltia de la ''grafiosi''. Entre la fauna característica abunda la del país a més de la de pas entre les volàtils; són moltes les espècies de rèptils entre les quals s'han de destacar les colobres, sent la més significada la del gènere ''escalaris'' amb exemplars de bona mida. Diverses espècies de batracis es crien en llocs d'aigües estancades. Travessa el barranc el pont del ferrocarril de la Marina i a poca distància d'ell es troba un gual transitable per als vehicles que posa en comunicació el camí que condueix del molí del Quisi a la carretera general per la Venta del Civil. Dos assuts, del que un fou destruït per una forta avinguda, permetien fer ús de les aigües cavalleres per a rec. En el punt denominat el Llosar es construí un enginy que servia en altre temps per a conduir el cabal que requeria el molí del Quisi.

{{Bibliografia|«El barranc del Quisi i el dret consuetudinari aplicat al seu aprofitament». Article de J. J. Cardona (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta, 1989). ''Els noms de lloc de Benissa''. J. J. i M. J. Cardona, 2006.}}

{{DEFAULTSORT:Quisi, barranc del}}
[[Category:Diccionari benisser]]