Mostra la font per a Festa dels Fadrins

{{DISPLAYTITLE:Festa dels Fadrins}}
En l'any 1888 consta al llibre Racional de la parròquia benissera que s'ha celebrat una missa a la Festa dels Fadrins, ofici que tenia lloc dins del programa habitual de les festes patronals. Amb eixa denominació, i junt amb els festeigs dels ''maios, ''s'havien organitzat des del segle XVIII aplecs festers que tenien com a protagonistes als joves benissers. No consta cap continuïtat a partir de l'inici del segle XX, exceptuant les que, amb un caràcter més religiós que lúdic, organitzaria la denominada Juventud Antoniana, molt vinculada al convent de franciscans. Cal aplegar a l'any 1952 per considerar aquesta festa plenament instaurada en el calendari festiu de Benissa. Foren els primers festers Baptista Ivars Ivars ''Xalefa'', Àngel Ivars Ferrer, Salvador Cabrera ''Mellat'', Antonio Colomer, Miguel Crespo ''Solpost'', Placido Cabrera ''Tossal'' i altres que decidiren d'acord amb l'esmentat Àngel Ivars, llavors alcalde, i el permís del rector mossén Francisco Martínez, fer una festa d'exaltació de la joventut, on incloïen la preceptiva missa i sermó i un ball de disfresses a la plaça. Per a solemnitzar i donar formalitat als actes es va nomenar un alcalde, càrrec que va portar dignament per molts anys Enrique Ibáñez ''Sombrerer, ''persona entrada en anys i dotada d'un gran sentit de l'humor. El rigor amb què exercia el càrrec d'alcalde donà lloc a divertides anècdotes com la de manar empresonar per dues hores a un fadrí que es negava a participar en la festa atés que el dignatari tenia transferides totes les potestats d'un alcalde a l'ús. Els fadrins d'ambdós sexes s'havien d'identificar portant una xapa de cartó a la solapa del vestit per tal com en cas contrari havien de pagar una denúncia. Cada any eixien novetats a l'hora de la disfressa motivant una creativa competència. A la mort d'Enrique Ibáñez, que presidí les festes per un període d'entre set o vuit anys, es veieren els festers en la necessitat d'elegir un nou alcalde. Llavors es va convocar una autèntica campanya electoral al més pur estil americà, situació provocada perquè Pere Ivars Sala Bigot havia decidit tornar al seu poble després del seu periple pels Estats Units i importava els mètodes democràtics d'aquella nació. Els candidats foren el mateix Pere'' Bigot'', ''Salvador Mellat'', ''Modesto La Venta'' i ''Cotxempalla. ''Les urnes donaren com a guanyador, quasi per unanimitat a ''Pere Bigot'', que la va presidir uns dos o tres anys al vell estil i seguint el tarannà del seu predecessor. La modalitat representativa va canviar a mitjan anys seixanta del segle XX ostentant l'alcaldia un membre de la junta organitzadora diferent cada any. Els primers anys de la festa es convertí en un referent lúdic a tota la comarca originant un gran aplec de joves forasters. Progressivament anà perdent els seus modestos i divertits orígens, restringint actes que amb el temps es reduïren a una desfilada de disfresses a la vesprada i la contracta de prestigioses orquestres. Els temps moderns han modificat en molts aspectes aquella iniciativa que emplenava tot el dia de cercaviles i actes a l'estil de la festa gran de la Puríssima, els quals intentava emular des d'una perspectiva jove i més desinhibida. 

{{Bibliografia|«Origen i evolució de la festa dels fadrins». Dolors Rosselló Cabrera. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1995. ''L'any fester de Benissa''. J. J. Cardona (inèdit).}}

{{DEFAULTSORT:Festa dels fadrins}}
[[Category:Diccionari benisser]]