Mostra la font per a Fil·loxera

{{DISPLAYTITLE:fil·loxera}}
Plaga mortal per als cultius de la vinya produïda per un insecte conegut científicament pel nom de ''Phyolloxera vastatrix''. El seu cicle de reproducció és molt complicat passant gran part de la seua vida colgat a terra adherit i xuclant les arrels, en forma de pugó difícil d'apreciar a simple vista. L'insecte segueix el seu cicle evolutiu en forma lenta. La planta afectada presenta en brotar en primavera símptomes de debilitat esllanguint-se i morint en un període que pot anar d'un a dos o tres anys. L'atac d'una vinya afectada es presenta de forma molt irregular i de manera capritxosa. La propagació de la plaga pot ser de forma terrestre, per transmissió de ferramentes que la porten adherida o quan els vents propaguen la fase alada de l'insecte. Al principi de la seua aparició a Europa s'assajaren mètodes de combat que resultaren costosos i ineficaços com ara injectar als terrenys atacats sulfur de carboni o negant els bancals amb aigua durant quinze o vint dies. Tampoc foren eficients arrancar vinyes i deixar grans faixes de terreny que aïllaren. L'única metodologia eficaç consistí a replantar els conreus amb peus verges americans, i sobre ells empeltar les varietats tradicionals del país. Malgrat la gravetat de les invasions en algunes zones de la península Ibèrica, més seques i amb estius molt calorosos, moltes plantacions de cep del país resistiren a la plaga. Varietats com la manxega ''crujidera'' o la nostra de ''bobal'' presentaren un menor índex de mortaldat, opinant alguns estudiosos si obeïa a la capacitat més gran de regeneració de l'arrel o a alguna propietat especial de la planta.

L'epidèmia es va introduir a Europa a mitjan segle XIX observant-se el primer brot a la regió de Bordeus en l'any 1863 on va delmar per complet les seues riques plantacions. En l'any 1879 es donava per envaïda la península Ibèrica després d'haver entrat pel camp de Màlaga. La seua progressió s'efectuà pel litoral cap al nord aplegant a les terres de la Marina en l'any 1900, any en què l'Ajuntament de Benissa crea una comissió permanent dedicada a la vigilància de l'evolució dels mals en el seu terme. Segons alguns autors la plaga va entrar per la introducció fraudulenta als termes de Pedreguer, Gata i Benissa de plantes americanes infectades. La comissió permanent de l'Ajuntament de Benissa edita en l'any 1907 les normes que han de regir en el seguiment i erradicació del mal. A més de l'observació visual es posa en pràctica una profilaxi en regla on s'havia de prendre molt interés en la desinfecció de les ferramentes utilitzades en les llavors del camp. A la preocupació dels llauradors i autoritats s'afegí la veu de la premsa. El periòdic ''El Centinela'' es posiciona per un canvi de cultiu publicant un article de Francesc d'Assís Cabrera, el seu director, que sota el títol de «No preocuparse» argumenta en favor d'assajar altres conreus que no siguen el tradicional monocultiu de la vinya, com podia ser el tabac, producte que ell coneixia per la seua prolongada estada a Cuba. La màxima incidència al terme de Benissa es produirà de 1912 a 1916 situant els primers focus a la partida de Sant Antoni i part de Fantaixat en finques propietat de Bernat Rosselló, Miquel Ivars i Silvestre Santacreu, calculant-se un total de 120 fanecades de vinya perduda. Una altra comissió formada en l'any 1916 manifestava que el mal encara persistia, si bé a eixes altures ja s'havien pres les mesures adequades de realitzar un costós treball d'arrancar ceps vells i replantar amb portaempelts americans degudament garantits. Les comissions formades les componien regidors, grans propietaris i un dels metges titulars com Bernat Ferrando Fuertes o Miquel Sala Ivars. A la província d'Alacant el cultiu de vinya havia perdut 28.277 ha, de les quals 18.000 corresponien a la Marina. La partida de Pinos, una de les més importants productores de vi, es veié afectada per la total desaparició dels seus acreditats camps de conreu. La recuperació del cultiu fou lenta. De 1922 a 1945 es donà per acabada la renovació de les vinyes del terme utilitzant la producció de barbats americans convertint-se Benissa i Teulada, juntament amb Villena en els principals proveïdors dels peus immunes a la plaga. 

Temes relacionats: [[perpinyera]], [[riparia]], [[xasel·la]] i [[vi]].

{{DEFAULTSORT:fil·loxera}}
[[Category:Diccionari benisser]]