Mostra la font per a Guerra Civil de 1936-39

{{DISPLAYTITLE:Guerra Civil de 1936-39}}
Conflicte armat que va tindre lloc a Espanya des del 18 de juliol de 1936 a l'1 d'abril de 1939. El va originar l'aixecament de part de l'exèrcit contra el legítim govern de la II República. A Benissa, com a la resta de l'Estat espanyol, té uns prolegòmens que es descriuen així: «La conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d'octubre de 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República» (GEC). Benissa, com la resta del País Valencià, romangué fins a l'acabament de la guerra, en el bàndol republicà. Els inicis de la guerra anaren units a un esclat de violència de part dels elements incontrolats causants de la destrucció dels temples. Seguí un altre episodi violent entre els mesos d'agost i setembre contra ciutadans significats de la dreta política amb l'assassinat d'un civil i dos preveres, alhora que eren empresonades i conduïdes a la presó d'Alacant autoritats i civils de declarada filiació de dretes. Passat el descontrol dels primers dies les autoritats, constituïdes en un Consell Municipal on estaven integrats representants dels partits d'esquerra, posaren en pràctica les mesures adequades pròpies d'una situació de guerra. Es procedí a l'organització de les Milícies Populars com a garants de l'ordre i vigilància per tal com la guarnició habitual de la Guàrdia Civil l'havien traslladada. Amb la finalitat de combatre a les forces rebels a la República s'organitzaren grups militars, com ara el denominat ''Batallón Rojo Alicante'', contribuint Benissa amb l'enviament a darrers d'agost d'un contingent de joves voluntaris. Previ un breu període de precària formació militar participaren en l'acció de guerra de Miralrio (Guadalajara) on moriren la major part dels joves soldats benissers a primers de desembre de 1936. Les successives necessitats de tropa obligaren a mobilitzar a molts reservistes que participaren en els fronts de batalla de Madrid i Aragó amb un recompte final de la guerra que supera el mig centenar de benissers caiguts en els diferents combats. En l'ordre local s'establí una economia de guerra amb una primera decisió de requisa d'armes de foc seguida a continuació del material d'utilitat bèl·lica com ara les campanes i tot tipus de metall susceptible de ser fos. Les entrades al poble eren objecte d'un control dut a terme per les Milícies Populars i la defensa passiva establí normes a partir del bombardeig de les barques del port de Calp. Per evitar els atacs nocturns de l'aviació rebel s'enfosquiren les bombetes de l'enllumenat públic i es prohibí encendre les llums particulars. La dificultat d'un comerç en garanties es va deixar sentir a les tendes on la major part d'elles tenien problemes per oferir articles de primera necessitat. Les autoritats intentaren millorar eixe aspecte creant un magatzem de queviures i una distribució segons els enviaments de menjar que podien obtenir, com ara blat de la localitat de Banyeres per a poder fer la sembra en l'any 1939. Davant l'escassetat de paper moneda, i amb la finalitat de facilitar les transaccions comercials, es va autoritzar a l'ajuntament en l'any 1937 a l'emissió de determinada quantitat de vals amb el valor facial d'una pesseta. Serveis, com l'Asil d'Ancians, foren administrats directament per l'Ajuntament. Les empreses més importants del poble, entre elles el sector del moble, foren regides per un comité de treballadors, incloent-hi els propietaris. Algunes d'elles, com el cas de Mobles Martínez, serviren per a fabricar material de guerra auxiliar consistent en caixes per a camions i altres elements per a la indústria de guerra. L'agricultura fou col·lectivitzada; els sindicats de jornalers es feren càrrec de les grans propietats de l'oligarquia benissera, i es crearen el ''Sindicato de Campesinos'' (UGT i CNT), ''Sociedad de Agricultores'' (IR) i ''Federación Provincial de Campesinos''. Eixes agrupacions feren possible regular la producció agrària, tant al poble com als del voltant, efectuant reunions i acordant els preus dels jornals i de les collites. Essent Benissa un poble de la reraguarda fou escollit per a allotjar als ferits de les Brigades Internacionals i a l'efecte es va habilitar el convent de franciscans i la Casa dels Feliu com hospital de repòs. Els brigadistes organitzaren un servei d'auxili d'aliments per a la població infantil establint un dispensari en l'edifici del quarter de la Guàrdia Civil. Junt amb els brigadistes Benissa acollí a nombroses colònies de xiquets i joves procedents del sector de Madrid. L'acabament de la guerra es materialitzà a Benissa amb el lliurament de l'ajuntament a una gestora nomenada per govern civil. Benissa fou ocupada durant uns mesos per dues banderes de tropes legionàries italianes. Les autoritats que regiren l'ajuntament en el període de guerra foren empresonades i se'ls seguí un procés amb diferents penes, entre elles la de mort.

{{Bibliografia| ''Dos siglos de vida municipal''. J. J. Cardona. 1980. ''Combatientes benisenses en el Batallón Alicante Rojo''. J. J. Cardona. Revista festes de la P. Xiqueta 1992. ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta''. Fr.Manuel Fabregat. València. 1941.''L'organizació de la dreta política a Benissa''. Robert Llopis. Revista festes P. Xiqueta. 2001. ''Aproximació història a la construcció de la dictadura franquista.'' Robert Llopis. Revista festes P. Xiqueta 2002. ''En una societat rural. Benissa febrer-juliol 1936''. Robert Llopis. Revista festes P. Xiqueta. 2003. ''Fragments en roig''. Robert Llopis. Revista festes P. Xiqueta 2004. ''Guerra civil y franquismo en Alicante''. Glicerio Sánchez Recio et alií. Alacant. 1990. ''La guerra civil 1936-1939 en la província de Alicante''. Vicente Ramos (3 volums) 1972. ''Revolución y guerra civil. Las colectividades obreras en la provincia de Alicante. 1936-1939''. Fernando Quilis Tauriz. Alacant 1992. ''La segona República a la Marina Alta''. Teresa Ballester Agulles.1997.}}

{{DEFAULTSORT:Guerra Civil de 1936-39}}
[[Category:Diccionari benisser]]