Mostra la font per a La desgràcia de les set xiques

{{DISPLAYTITLE:la desgràcia de les set xiques}}
Catàstrofe laboral que es va produir a Benissa el dia 5 de maig de l'any 1860. Les víctimes foren Magdalena Font Fuertes, de 21 anys i la seua germana Maria, de 15, Caterina Ribes Espasa, de 17, Josepa Femenia Oliver, de 36, Josepa Ivars Bertomeu de 26 i la seua germana Vicenta de 15 i Maria Font Crespo, de 15. Totes elles eren treballadores dedicades a la feina de xarcolar el blat i la mort es va produir quan a l'hora de dinar buscaren el recer d'un marge de catorze pams d'alt per a fer el descans de migdia i que va solsir sobre elles. La premsa del seu temps (''La Correspondencia de España'') de Madrid, en l'edició del dia 16 o comentava d'aquesta forma: «La márgen, formada de tierra arcillosa y socavada en su base por el transcurso de los años, hacía en este punto una concavidad de unos tres palmos, en la cual jamás había reparado nadie; pero humedecido ahora por las abundantes lluvias de estos últimos días ha perdido la consistencia natural de la tierra seca, y ya por esta causa, como por la del gran aumento de peso debido al agua infiltrada, ha venido a hundirse, desplomándose una gran parte de la tierra, que ha caido sobre las infelices más próximas, sepultando en el acto y por completo a siete de ellas, y parcialmente a otras; y por más que se ha acudido a socorrerlas en el acto mismo, por estar trabajando en un campo limítrofe una porción de hombres que han procedido inmediatamente a sacarlas de bajo la tierra solo han podido conseguir la vida de las que no estaban enterradas completamente, quedando seis muertas en el acto, ocho con algunas contusiones y medio muertas y a otra que solo ha prolongado su existencia por espacio de cuatro horas». Josepa Femenia Oliver, la major fou la que sobrevisqué unes hores. La nota del llibre de defuncions de la parròquia narra el fet com a «desgracia inevitable», «consecuencia de desgracia» o «desgracia repentina» i donen fe del succés molts veïns, dels que inexplicablement no estan les primeres autoritats locals, a excepció del segon tinent d'alcalde (Joan Ortolà?)que firma l'ofici que autoritza el soterrar. Silencia també la desgràcia, malgrat que constituí un esdeveniment impactant, el llibre d'actes municipal com així també la premsa de la província, apareixent com hem dit, a la de Madrid. L'aclariment del cas, malgrat la sospita inicial que es tractaria d'un accident de gran magnitud, fou resolt en amable cessió de document que facilita l'investigador José Luis Luri Prieto. Es desconeix el lloc de la desgràcia i la notícia afegeix que estava a 300 passes del nucli urbà donant peu a sospitar si seria en una finca de la partida de la Costa (Costa del Fogonet o la del Lleonet) en actuar com a testimonis en dues de les morts Pere Torres Feliu i Joaquim Feliu, hisendats que tenen terres allí. No es sap si es demanaren ajudes econòmiques per als familiars, situació que bé podria haver-se produït per al cas de Magdalena Font en sol·licitar-se còpia de l'acta de soterrar. Dues setmanes després Benissa tornava a ser notícia a la premsa de Madrid relatant la mort per tir d'escopeta de Ramon Crespo Serra fadrí de 35 anys i servent a una casa principal on la premsa afegia que la ferida li havia desfigurat per complet la cara. El tipus de treball que descriu la nota de premsa era habitual en l'esmentada època de l'any i feina encarregada a les dones que percebien la meitat d'un jornal d'home. En ocasió del 150 aniversari de la desgràcia (5 de maig de 2010) la parròquia organitzà conjuntament amb l'ajuntament d'eixe temps un homenatge amb l'intent de fer justícia a un fet massa anys oblidat. 

{{DEFAULTSORT:desgràcia de les set xiques, la}}
[[Category:Diccionari benisser]]