Mostra la font per a Serra de Bèrnia

{{DISPLAYTITLE:serra de Bèrnia}}
Serra que es situa entre el nord-oest i el sud-est del terme de Benissa seguint una línia perpendicular al mar. Gran part del seu recorregut o fa pel terme de Benissa, però el massís és compartit amb els municipis d'Altea, Calp, Callosa d'en Sarrià i Xaló. La serra actua de frontera natural que partirà les dues comarques de la Marina. Té una longitud de dotze quilòmetres. La part superior, formada per aguda cresta de roques calcàries, arriba a fer els 1.128 en el punt denominat Alt del Portixol al que seguirà l'Alt del Morro del Fort amb 988 metros. Altres cims importants són els alts de la Cova de l'Arc, Morro Pardo i el Cingle Llarg, tots ells superant els 900 metros sobre el nivell del mar. La falla del Mascarat la separa de la serra de Toix, pel sud i pel nord el Pas dels Bandolers ho fa de la serra del Ferrer. Al terme de Benissa es distingeixen dues parts que es denominen l'Ombria i la Pedrissa separades ambdues per una llarga cella calcària que pren els noms de Penya dels Coloms i també Racó d'Omar. Eixa prolongada línia continua fins a una falla coneguda com l'Estret de Cardos. Es formen en els seus vessants profunds barrancs; els més importants són els de Vidal, l'Aspre i Tesso. No compta la serra amb grans masses forestals però predomina el pi mediterrani que creix normalment al recer dels barrancs mentre que la resta de la serra compta amb una rica i variada flora mediterrània amb espècies protegides. Plantes com la palma i l'espart han estat explotades en temps passats integrant una font d'ingressos per als habitants d'aquella serra. La fauna és la pròpia de la zona destacant alguns exemplars de porc senglar en la zona que fita amb la serra del Ferrer i que s'han introduït en els darrers anys per efecte del despoblament humà que abans poblaven els llogarets de Pinos i Verdiola. Dins de la serra es troba el disseminat de Pinos i el caseriu de Verdiola, cases que s'habiten actualment els caps de setmana, però que en el temps de màxima població, situat en l'any 1950 aplegaren a tindre 352 habitants. Pinos, que és el lloc habitat més important, celebra anualment al mes de juliol les festes de Santa Bàrbara, patrona de la partida i que es venera en una ermita construïda en la primera meitat del segle XIX. En el vessant de ponent, dins del terme de Callosa, perduren les restes del denominat Fort de Bèrnia, construcció militar erigida en temps de Felip II.

{{Bibliografia|''Pinos, una societat humana a la serra de Bèrnia''. J. J. Cardona. 2005. ''Papers del Fort de Bèrnia''. Adolf Salvà. 1931. ''Observaciones sobre la historia natural del Reino de Valencia''. Antoni J. Cavanilles. 1797. ''Vegetació rupícula a la serra de Bèrnia''. Baptista Banyuls. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1989. ''Hoja número 822 del Mapa geológico de España''. 1961. }}

{{DEFAULTSORT:Bèrnia, serra de}}
[[Category:Diccionari benisser]]