Jortola: Redacció, enllaços

2026-08-17T17:59:02Z

Redacció, enllaços

← Versió més antiga		Revisió del 17:59, 17 ago 2026
Línia 1:		Línia 1:
	{{DISPLAYTITLE:La Torreta de Canor}}		{{DISPLAYTITLE:La Torreta de Canor}}
	Torre de defensa, actualment molt desfigurada del seu estat primitiu, que s'aixeca a poca distància del camí vell de Benissa a València, a la partida rural de Canor. És desconeguda l'època de la seua construcció ~~sent la~~ primera notícia de la seua existència un document de l'Arxiu Parroquial de Benissa corresponent a l'any 1598 en el qual es detallen les declaracions de veïns deutors de censals~~, on un~~ d'ells, Pere Crespo, manifesta que el seu censal està posat sobre una finca situada en la Torreta. Fra Manuel Fabregat, en el seu llibre ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta'', la descriu tal com la va veure en el seu temps~~, afirmant~~ que la construcció està desvirtuada per haver~~-la~~ adaptada a casa rural i no descarta que fóra contemporània del fort de Bèrnia i la torre de Moraira. Com a casa i torre ~~està~~ descrita en l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero en l'any 1791, que afirma que els veïns donen fe de l'existència en temps antics de la torre i d'un poblat de moriscs en aquell lloc. El mateix Fabregat constata que fou motiu d'inspiració per al musicòleg i escriptor benisser Ricard Benavent que la va descriure en alguns poemes que donà a la publicació. El lloc on s'ubica forma part del patrimoni sentimental dels benissers que aprecien aquella misteriosa construcció, objecte sempre d'inspirats versos i composicions literàries. En temps posteriors a la guerra de 1936 els voltants de la torre foren testimoni d'aplecs festius a l'estil de les celebrades a diferents partides.		Torre de defensa, actualment molt desfigurada del seu estat primitiu, que s'aixeca a poca distància del camí vell de Benissa a València, a la partida rural de Canor. És desconeguda l'època de la seua construcció. La primera notícia de la seua existència és un document de l'Arxiu Parroquial de Benissa corresponent a l'any 1598, en el qual es detallen les declaracions de veïns deutors de censals. Un d'ells, Pere Crespo, manifesta que el seu censal està posat sobre una finca situada en la Torreta. Fra [[Manuel Fabregat Morales\|Manuel Fabregat]], en el seu llibre ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta'', la descriu tal com la va veure en el seu temps. Afirma que la construcció està desvirtuada per haver estat adaptada a casa rural i no descarta que fóra contemporània del fort de Bèrnia i la torre de Moraira. Com a casa i torre, és descrita en l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero en l'any 1791, que afirma que els veïns donen fe de l'existència en temps antics de la torre i d'un poblat de moriscs en aquell lloc. El mateix Fabregat constata que fou motiu d'inspiració per al musicòleg i escriptor benisser [[Ricard Benavent Feliu\|Ricard Benavent]] que la va descriure en alguns poemes que donà a la publicació. El lloc on s'ubica forma part del patrimoni sentimental dels benissers que aprecien aquella misteriosa construcció, objecte sempre d'inspirats versos i composicions literàries. En temps posteriors a la guerra de 1936 els voltants de la torre foren testimoni d'aplecs festius a l'estil de les celebrades a diferents partides.

	{{DEFAULTSORT:Torreta de Canor, La}}		{{DEFAULTSORT:Torreta de Canor, La}}
	[[Category:Diccionari benisser]]		[[Category:Diccionari benisser]]

Jortola: Crea article

2018-06-10T10:30:29Z

Crea article

Pàgina nova

{{DISPLAYTITLE:La Torreta de Canor}}
Torre de defensa, actualment molt desfigurada del seu estat primitiu, que s'aixeca a poca distància del camí vell de Benissa a València, a la partida rural de Canor. És desconeguda l'època de la seua construcció sent la primera notícia de la seua existència un document de l'Arxiu Parroquial de Benissa corresponent a l'any 1598 en el qual es detallen les declaracions de veïns deutors de censals, on un d'ells, Pere Crespo, manifesta que el seu censal està posat sobre una finca situada en la Torreta. Fra Manuel Fabregat, en el seu llibre ''Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta'', la descriu tal com la va veure en el seu temps, afirmant que la construcció està desvirtuada per haver-la adaptada a casa rural i no descarta que fóra contemporània del fort de Bèrnia i la torre de Moraira. Com a casa i torre està descrita en l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero en l'any 1791, que afirma que els veïns donen fe de l'existència en temps antics de la torre i d'un poblat de moriscs en aquell lloc. El mateix Fabregat constata que fou motiu d'inspiració per al musicòleg i escriptor benisser Ricard Benavent que la va descriure en alguns poemes que donà a la publicació. El lloc on s'ubica forma part del patrimoni sentimental dels benissers que aprecien aquella misteriosa construcció, objecte sempre d'inspirats versos i composicions literàries. En temps posteriors a la guerra de 1936 els voltants de la torre foren testimoni d'aplecs festius a l'estil de les celebrades a diferents partides.

{{DEFAULTSORT:Torreta de Canor, La}}
[[Category:Diccionari benisser]]

La Torreta de Canor - Historial de revisió

Jortola: Redacció, enllaços

Jortola: Crea article