Vés al contingut

Blavet (entomologia): diferència entre les revisions

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Crea article
 
Cap resum de modificació
 
Línia 1: Línia 1:
{{DISPLAYTITLE:blavet (entomologia)}}
{{DISPLAYTITLE:blavet (entomologia)}}
Plaga insectívora que es presenta als ceps de vi o de moscatell als mesos de maig i juny. El seu nom científic és ''Haltica lythi ''denominació que s'aplica a un escarabat de 5 mm. de longitud de color verd-blau molt intens i brillant. Viuen l'hivern dins de les corfes soltes de la pell del cep i en esclatar la primavera ixen del refugi i s'aparellen. Realitzen la posta a la part del revés dels pàmpols passat en deu dies l'ou a l'estat de larva les quals mengen i xuclen les parts més tendres dels pàmpols. L'insecte segueix el seu curs normal d'evolució a adult continuant el cicle de la seua vida. La plaga, si és intensa, produeix als pàmpols un calat que els fa malbé fent patir a la resta de la planta. Actualment es combat amb productes molt eficients ruixant els pàmpols, però abans es realitzava a base d'arseniats de plom, producte molt perillós per a les persones, efectuat en aplicacions hivernals a la base del cep. Al terme de Benissa no sembla que fóra una plaga tan perillosa com el míldiu o la negra i es tractava quan apareixien els primers escarabats utilitzant un embut de quatre pams de boca quadrada que portava a la part estreta una borsa de fil. El treball consistia a anar espolsant els pàmpols perquè l'insecte caiguera dins de la borsa.
Plaga insectívora que es presenta en els ceps de vi o de moscatell en els mesos de maig i juny. El seu nom científic és ''Haltica lythi'', denominació que s'aplica a un escarabat de 5 mm de longitud de color verd-blau molt intens i brillant. Viuen l'hivern dins de les corfes soltes de la pell del cep i en esclatar la primavera ixen del refugi i s'aparellen. Fan la posta a la part del revés dels pàmpols passat en deu dies l'ou a l'estat de larva les quals mengen i xuclen les parts més tendres dels pàmpols. L'insecte segueix el seu curs normal d'evolució a adult continuant el cicle de la seua vida. La plaga, si és intensa, produeix als pàmpols un calat que els fa malbé fent patir a la resta de la planta. Actualment es combat amb productes molt eficients ruixant els pàmpols, però abans es realitzava a base d'arsenats de plom, producte molt perillós per a les persones, efectuat en aplicacions hivernals a la base del cep. Al terme de Benissa no sembla que fóra una plaga tan perillosa com el míldiu o la negra i es tractava quan apareixien els primers escarabats utilitzant un embut de quatre pams de boca quadrada que portava a la part estreta una bossa de fil. El treball consistia a anar espolsant els pàmpols perquè l'insecte caiguera dins de la bossa.


{{DEFAULTSORT:blavet (entomologia)}}
{{DEFAULTSORT:blavet (entomologia)}}
[[Category:Diccionari benisser]]
[[Category:Diccionari benisser]]

Revisió de 10:48, 8 des 2018

Plaga insectívora que es presenta en els ceps de vi o de moscatell en els mesos de maig i juny. El seu nom científic és Haltica lythi, denominació que s'aplica a un escarabat de 5 mm de longitud de color verd-blau molt intens i brillant. Viuen l'hivern dins de les corfes soltes de la pell del cep i en esclatar la primavera ixen del refugi i s'aparellen. Fan la posta a la part del revés dels pàmpols passat en deu dies l'ou a l'estat de larva les quals mengen i xuclen les parts més tendres dels pàmpols. L'insecte segueix el seu curs normal d'evolució a adult continuant el cicle de la seua vida. La plaga, si és intensa, produeix als pàmpols un calat que els fa malbé fent patir a la resta de la planta. Actualment es combat amb productes molt eficients ruixant els pàmpols, però abans es realitzava a base d'arsenats de plom, producte molt perillós per a les persones, efectuat en aplicacions hivernals a la base del cep. Al terme de Benissa no sembla que fóra una plaga tan perillosa com el míldiu o la negra i es tractava quan apareixien els primers escarabats utilitzant un embut de quatre pams de boca quadrada que portava a la part estreta una bossa de fil. El treball consistia a anar espolsant els pàmpols perquè l'insecte caiguera dins de la bossa.